REPUBLICANS ESPANYOLS A BUCHENWALD i DORA. PROJECTE BUCHENWALD

JOSÉ M. VILLEGAS

JOSÉ M. VILLEGAS

Caniles (Granada), 8 de maig del 1917

El 8 de maig –algunes fonts citen el 25 de maig– de 1917 neix a Caniles (Granada, Andalusia, Espanya) l’anarcosindicalista i resistent antifranquista José María Villegas Izquierdo. Des de molt jove tingué inquietuds socials i per aquest motiu va ser perseguit pel caciquisme granadí que el va obligar, quan tenia 17 anys, a emigrar a Catalunya. A Barcelona exercí el seu ofici de fuster i d’ebenista i s’afilià al Sindicat de la Fusta de la Confederació Nacional del Treball (CNT). Quan el cop feixista de juliol de 1936 participà en les lluites de carrer per a sufocar-lo, sobretot a la presa de la caserna de les Drassanes. S’enrolà com a milicià en la 49 Centúria de la «Columna Durruti», de la qual va ser nomenat centurió, i participà en la batalla d’Alcalá d’o Bispe (Osca, Aragó, Espanya). El 15 d’agost de 1936 va ser ferit en un braç, però no va voler anar a la reraguarda i continuà al front. Amb la seva centúria marxà sobre Madrid, moment en el qual morí Buenaventura Durruti Domínguez. Després passà a Xàtiva, on en una reunió sobre la qüestió de la militarització s’enfrontà al comunista Santiago Carrillo Solares. A continuació marxà cap a Binèfar i, després d’una desfilada, fou cridat per l’Estat Major de l’Exèrcit republicà, on s’enfrontà amb el general Sebastián Pozas Perea, el qual l’acusà d’indisciplina i covardia, i, després de diverses provocacions, Villegas li arrià dos cops de puny; aquest fet el portà a un consell de guerra on fou condemnat a mort. Tancat al castell de Figueres, la CNT l’ajudà a fugir-ne. Un cop lliure, s’integrà en la 153 Brigada Mixta de la Columna «Tierra y Libertad», amb la qual lluità en la defensa de Madrid, en les batalles de Belchite i de l’Ebre, on fou ferit.

Amb el triomf franquista, creuà els Pirineus pel Pertús i fou internat als camps de concentració d’Argelers i de Barcarès. Aconseguí fugir dels camps i s’establí a Tolosa de Llenguadoc, on treballà d’ebenista i s’integrà en els grups d’acció llibertaris. Després de diversos atemptats, va ser nomenat coordinador de grups d’acció antinazis, però caigué en un parany de la policia francesa i fou ferit. A l’hospital uns metges simpatitzants l’ajudaran a fugir. En aquesta època de col·laboració amb la Resistència, conegué sa futura companya. Després de diverses accions –en una d’elles salvà de la Gestapo el secretari del Partit Socialista Francès (PSF) Vicent Auriol, futur president de la República francesa–, fou detingut en una emboscada i tancat a la presó militar de Saint Michel, on coincidí amb l’activista anarquista Francisco Ponzán Vidal.

El 30 de juliol de 1944 va ser deportat de Montauban al camp de concentració alemany de Buchenwald, on arribà el 6 d’agost. Amb el número de matrícula 69684 passà uns mesos al camp central, destinat a la feina de neteja de boscos, fins que va ser traslladat al comando Plomnitz, també anomenat Leau o Leopard, depenent del camp de concentració de Mittelbau-Dora i on treballà en la construcció dels coets V2 a l’interior d’unes antigues mines de sal. Va ser alliberat definitivament el 14 d’abril de 1945 per l’exèrcit canadenc quan era evacuat del camp en una «marxa de la mort».

 

Després de la II Guerra Mundial continuà participant en la lluita antifranquista i, en el Congrés de la CNT de París, va ser nomenat delegat de Defensa. S’integrà en el grup guerriller del Moviment Llibertari de Resistència (MLR) format per Manuel Pareja Pérez (Parejilla), Antonio Gil Oliver (Antonio Sancho) i Pere Adrover Font, entre altres. En aquest grup, participà el 12 de juliol de 1947 en l’execució del confident policíac Eliseu Melís Díaz. També participà en el bombardeig del Pazo de Meirás, residència estival del dictador Francisco Franco. Perseguit per la policia franquista, passà a Alemanya i, finalment, decidí emigrar a Veneçuela. Arribà a Caracas en 1948 on treballà de fuster i ebenista, sense deixar de banda les activitats propagandístiques i orgàniques. En 1995, després de viatjar en tres ocasions a la Península, retornà a Granada i s’establí a Baza, a prop del seu poble natal. Membre de l’Amical de Mauthausen d’Espanya, durant aquests anys participà en diversos actes en honor de les víctimes dels camps de concentració nazis. En 2006 es reintegrà en la CNT de Baza. José María Villegas Izquierdo va morir el 10 de juny de 2008 a Baza (Granada, Andalusia, Espanya) plàcidament mentre dormia.