REPUBLICANS ESPANYOLS A BUCHENWALD i DORA.

MARCEL·LÍ GARRIGA CRISTIÀ

Nascut a Vilanova i la Geltrú el 11 de juny de 1916, des de ben jove acompanyà el seu pare en l’ofici mariner i acabà convertint-se en un expert pescador i patró. Orfe de pare i mare, als 14 anys, s’emparà en l’acolliment dels seus oncles, però el seu fort esperit d’independència l’empenyé a decidir afrontar la vida tot sol.

Imbuït de l’ideari llibertari des dels rengles de la CNT, visqué la il·lusió de la proclamació de la II República i els esdeveniments del 6 d’octubre a la mateixa Vilanova i,  per evitar la repressió que seguí a la proclamació de la República catalana, marxà a Roses, on seguí amb el seu ofici, al temps que s’integrava en els cercles culturals i polítics. Va ser a aquesta població empordanesa on va viure l’aixecament feixista del 18 de juliol de 1936, i al poc temps s’incorporà a les files de l’Exèrcit Popular, tot  realitzant, més tard, el curs d’oficial a l’Escola Popular de Guerra de Barcelona, d’on sortí amb el grau de tinent. Destinat a la 135a. Brigada Mixta de la 31 divisió, va lluitar i patir tota mena de penalitats al front d’Osca, fins a la retirada, durant la primavera de 1938, a Bagnères de Luchon (França), des d’on quedà adscrit a la mateixa brigada reorganitzada que tornà a penetrar a Catalunya, per combatre al front de Lleida. Al mes d’agost s’incorporà a les tropes que participaren en la Batalla de l’Ebre fins que la retirada el portà, de nou, per terres de Lleida, aleshores des de la 100a, que l’havia de dur a contemplar els estentors de la batalla de Catalunya i a acabar ferit a un hospital de Barcelona.

En arribar les tropes feixistes a la capital catalana, va iniciar l’èxode amb milers de republicans, primer fins a Girona, en un camió militar, i després, a peu, fins que fou concentrat a la platja d’Argelers i després al camp de Barcarès, des d’on va ser enrolat a una CTE, destinada a la regió de Poitou. Amb la desintegració de l’exèrcit francès, va començar un altre periple, des de Burdeus a Tolosa i al Rosselló, on pogué tornar al seu ofici de pescador. Però l’ocupació dels alemanys ja abraçava tot França i el fort control a les zones fronteres per evitar el pas d’aviadors caiguts i desertors pels Pirineus desencadena continues xarxades, en una de les quals Marcel·lí Garriga fou detingut, el 2 de febrer de 1943.

Sota el control de la Gestapo, des de les presons de Portvendres i Perpinyà arribà al camp de trànsit de Compiègne, d’on partí amb el comboi del 17 de gener de 1944 amb destinació a Buchenwald. Amb l’assignació de la matrícula 40.548, va haver de treballar  als comandos de les fàbriques Gustloff-Werke, Mibau i Optik Fichtenhain, al temps que  entrava en contacte amb els deportats que formaven part de la Resistència interna del camp, sempre a l’espera del final de la guerra, que presagiaven els bombardejos aliats. La resistència contra els intents d’evacuació del camp reeixiren fins que els americans entraren al camp, el dia 11 d’abril, quan ja les SS havien abandonat el recinte.

La situació que s’obrí a Marcel·lí Garriga i als altres deportats republicans era la incògnita del futur, atesa la impossibilitat del retorn a casa. Romangué més d’un mes al camp, fins que després d’un viatge molt accidentat arribà a Paris, on gaudí de la llibertat, amb una sensació d’improvisionalitat; entrà a treballar en una fàbrica, amb resignació i desencís sobre el futur, cosa que el feu decidir a retornar a Catalunya, l’any 1947.

Sota el control policial, començava el seu exili interior, determinat pel règim dictatorial de Franco, i no pogué instal·lar-se a Vilanova fins l’any 1950, on treballà de nou com a pescador. El seu esperit de lluita i resistència l’empenyé a integrar-se en els moviments sindicals i polítics antifranquistes, i a impulsar associacions culturals a la seva vila. En els darrers anys de la seva vida, el testimoniatge dels seus anys de joventut, des del compromís sindical a la deportació, formà part del seu compromís de la preservació de la memòria de la deportació dels republicans antifeixistes.